Bon dia, Bon Dia Notícies
/ 2
- Detalls
- Escrit per Esperança Camps
Bon dia, Bon Dia Notícies. En els temps que corren, quan hom diu bon dia no formula un desig, sinó que promulga una ordre. Els bons dies són una necessitat vital. Com respirar, com relacionar-nos, com alimentar-nos, o com llegir i escriure en el meu cas. I per això a aquesta primera col·laboració quinzenal al Bon Dia Notícies vull deixar escrita una mena de declaració d'intencions. Ací, a Jutipiris, es parlarà d'alimentació, però no de menjar. Alimentació per a l'esperit i per a l'ànim. La gent que estira el carro del Bon Dia m'han deixat aquesta columna perquè parle del que vullga, em van dir. De llibres, em van suggerir. D'acord, però això no és una secció de crítica literària, que no en sé fer; ni tan sols de ressenyes ni tampoc serà un seguit de recomanacions. Sé llegir i m'agrada parlar de llibres amb els amics, compartir lectures, explicar-los que això que estic llegint m'agrada molt o que he descobert una autora joveníssima, posem per cas, o han obert una llibreria que no sé què. I això serà el que explicaré ací. Però també m'agrada parlar dels amics, de la gent que conec i dels llocs que visite, dels projectes interessants que m'han explicat, o d'alguna xerrada a la que he assistit. La conclusió és que exactament no sé ben bé de què escriuré ací cada quinze dies.
De moment, començaré explicant el títol que he triat per a la columna. Jutipiris és una paraula que m'encanta. És sonora i festiva i de colors llampants. A més és molt expressiva. La diem molt a Menorca, tothom sap què significa encara que siga difícil definir-la. Segons l'Alcover Moll, un jutipiri és un "gest estrany fet amb la cara o amb les mans o contorsionant el cos, per fer riure o per riure's d'algú" . La utilitzem en plural, "no faces jutipiris" em deia la meua mare quan, per exemple, anava amunt i avall de la casa intentant cridar l'atenció dels majors. Per a mi té, a més, un valor sentimental perquè amb aquest nom vaig batejar el primer bloc que vaig obrir a la xarxa. Era l'any 2.004 i ja ha plogut molt des de llavors. I ja posats a recordar dates i a fer anar la imaginació d'una a altra banda de la mar, em sembla una bona manera d'iniciar la col·laboració amb Bon Dia Notícies escriure des d'ací, citant el Diccionari català-valencià-balear, una obra monumental que van fer des d'allà dos savis apassionats per la llengua, amb la col·laboració necessària d'un altre savi d'ací, el professor Manuel Sanchis Guarner. Justament enguany, el 2012, fa cinquanta anys que el van donar per acabat.